Africana a Monòver.

L'Africana. Fins fa unes setmanes era l'encarregada de donar la benvinguda a ma casa als invitats. Va morir. Però, gràcies al pegament i a la paciència, va reviure. Ara custodia el mapamundi de l'estudi. Esperant tornar al seu lloc. Algun dia.

Dóna goig vore hui el fruter.

Promocionant la fruïta de la terra sóm un poc més lliures i autònoms. La magrana mollar d'Elx està riquíssima i té un fum de propietats i beneficis vers l'organisme que están començant a ser descoverts.

Menja fruïta!

Detalls i retalls de ma casa.

Cada una d'aquestes figures o escenes em porta al cap un moment concret. Em trasllada a un temps exacte i amb la persona adient.

Tot té un perquè, tot té un motiu. Encara que només siga estètic.

Els colors, els llocs llunyans o no tant, la imaginació i els diversos camins de l'art intenten tenir un lloc preferent i un paper a la llar.

Perquè els retalls què són sinò records?Perquè què som les persones sense records? Poca cosa... Les nostres cases i la decoració demostren aquesta categórica afirmació.